BOMBARDEIG DE XÀTIVA DE 1939 :

NOUS TEMS, NOVES ESPERANCES

 

Actes del VII Memorial Víctimes del Bombardeig de Xàtiva de 1939

Xàtiva 2016

 

Descripción: Descripción: Descripción: C:\Users\Ulleye\Pictures\anagramas\Ulleye\Ulleye.jpg

Col.lecció una Ullada a la Historia

 

© Ulleye d’aquesta edició, 2017

 

ISBN 978-84-944301-4-5

 

Dipòsit Legal: V-50-2017

Coberta: House Rose Disseny i Maquetació.

  Imprimeix : ByPrint, Picassent.

 

Si us interessa adquirir aquest llibre, o altres de la col·lecció

“Una Ullada a la Història” consulteu el web:

 

http://www.xativa-llibres.com

http:// www.ulleye.com  (secció publicacions)

 

o contacteu amb nosaltres per mitjà de:

 

a) correu electrònic:

ulleye@ulleye.com

 

b) correu postal:

ULLEYE

Apartat de Correus 170

46800 XÀTIVA

  

 


 

PRÒLEG

 

          Fa 78 anys, en 1939, un 12 de febrer, 20 bombes llançades sobre l'estació de Xàtiva per l'aviació feixista italiana a les ordres del colpista general Francisco Franco segaven la vida de quasi 150 persones, civils i militars, que es trobaven en ella a l'arribada d'un comboi militar republicà procedent del front. Unes morts innecessàries, com totes, però aquestes més, ja que la contesa es trobava al seu final. Franco amb açò volia atemorir la població, més si cap en un context de guerra civil, i els anunciava des del cel el que els anava a arribar amb la derrota de la República, legalment establida: anys de mort i repressió.

            Ulleye ve col.laborant —en la mesura de les seues possibilitats— en recordar el que el franquisme volia fer-nos oblidar: que abans dels quasi 40 anys de dictadura va haver-hi un sistema legal i democràtic: la República. Per a açò convoca, des de fa 8 anys, un simposi sobre aquesta època per tal d'anar a poc a poc traient a la llum els personatges i fets que el franquisme va voler fer desaparèixer de la memòria històrica dels ciutadans. L'any 2016, 77 anys després dels fets, no solament vam voler realitzar aquest simposi en la seua VII edició, sinó també anar observant com la nova administració municipal del PSOE, EUPV i Compromis de la ciutat de Xàtiva col·laborava per anar recuperant la memòria dels quals van ser reprimits i, moltes vegades, assassinats, per la dictadura del feixista de Franco i els seus secuaces, molts d'ells o gairebé tots no han rendit comptes davant la justícia en la Democràcia.

            A poc a poc, Xàtiva va eliminant tot allò que fa referència a persones o fets de la Dictadura, encara que això solament són símbols de la barbàrie feixista, ajuda a recuperar la idea que no pot existir en un règim democràtic allò que atempta a les seves arrels, la llibertat.

            Ulleye, en el llibre que té el lector a les seues mans, presenta quasi totes les ponències presentades en aquesta VII edició del Memorial Víctimes del Bombardeig de 1939, que es va celebrar els dies 13 i 14 de febrer de 2016 a la seu de la AA. VV. del Barri Nord-oest de Xàtiva. Amb açò volem que les paraules que allí van estar presents perduren en el temps per al record i la reivindicació dels fets ocorreguts a la Guerra Civil i els quasi 40 anys de dictadura posterior que li van seguir.

            Donem les gràcies a tota la gent que ha participat amb la paraula, la cessió d'espais i l'assistència i el debat, i esperem que en uns anys no tinguem que realitzar aquest simposi, perquè la ciutadania ja tinga present el record perenne de tots aquells fets a la seua memòria.

 

 

 

Dr. Antoni López i Alemany

Universitat de València

Novetlè, hivern 2016


                                                                      

ÍNDEX

 

 

Pròleg

Dr. Antoni López i Alemany. Universitat de València.

VII

Por qué fusilaron a Jovino y Cantador:

breve historia de dos sindicalistas de la UGT.

Salvador Catalá Sanchis. Historiador.

1

 

Madrid, una publicación castrense de cultura,

pedagogía y didáctica en tiempo de guerra.

Cristina Escrivà Moscardó

Grup d’Investigació Associació Cultural Institut Obrer

Ricard Camil Torres Fabra

Universitat de València

 

55

 

Teresa Moragues recorda el bombardeig a

Manuel, població de la Ribera Alta.

Miquel Albero Polo

Cristina Escrivà Moscardó

Grup d'Investigació Associació Cultural Institut Obrer

 

71

 

El crim no només fou a Granada.

La persecució homosexual a Xàtiva l’any 1961.

Rafel Buforn i Valero. Historiador.

 

83

L’actitud de Carlos Sarthou durant la guerra i la postguerra.

Agustí Ventura i Conejero.Catedratic de Llatí.

Croniste Oficial de Xàtiva.

89

Cataleg de les obres publicades per Ulleye

169

 

 

 

 

Tornar al index