Autor:
Albert Ferrer Orts
Universitat
de València
Edita: Ulleye, Xàtiva
Col·labora: Gessamí
Edicions, Meliana ©
Imprimeix: Byprint
Percom S.L . Picassent, Valencia.
Dipòsit Legal: V-3455-2023
ISBN: 978-84-125720-7-0
PVP: 15 euros
--------------------------------------------------------------------
ÍNDEX
Contar, reflexionar i qüestionar, per Silvia Tormo 9
Pròleg, a cura
de Martí Domínguez 10
Justificació, de l’autor 12
Articles en El
Meridiano L’Horta 15
La façana de
La Azulejera Valenciana de Meliana compleix el centenari 17
Les Germanies
a l’Horta, un conflicte bèl·lic poc estudiat
20
I després de
l’estat d’alarma què... 22
Seguim mirant-nos el melic 24
A grans mals, grans remeis
26
Vells 27
El show nostre
de cada dia 29
El ‘Bautismo de Cristo’, una obra
maestra en peligro 31
Zero responsables, també 34
L’antic camí de la Creu de Foios i la seua transformació 36
Mauella, un primitiu priorat benedictí al cor de l’Horta Nord 39
El éxito de Sorolla y Blasco Ibáñez
tras su relación con Chile 41
Per on comencem la catarsi necessària i indefugible? 45
Whatsapp 47
Una vida (la que ve) a la carta 50
La intrahistòria
dels nostres museus 53
El futbol en l’era
de la nova normalitat 60
Informació, esport i cultura, o l’entreteniment
en temps de reclusió 62
El mantra del teletreball
64
L’imponent retaule de l’antic convent de Sant Onofre, a Museros 66
Mitges i vores 70
Llibertat i seguretat en la nova normalitat
72
Museus i museus 74
Símbols amb peus de fang
78
L’escaparata 80
A propòsit
del pintor Cortina 82
Un calaix
(de)sastre 85
El rei i els nostres pares 87
Esclaus de la malaltia aliena 89
A voltes amb la pandèmia i les seues (in)certeses 90
Un nou curs atípic 92
El que no es coneix,
¿no existeix? 94
Evitar el pànic
96
On és la solució? 98
El barroc a
la comarca, un patrimoni a reivindicar 100
La COVID-19 segons
Adan Liu, una visió humana de la pandèmia 102
Quan l’art es coneix i valora pel preu 105
El que no havia
de tornar a passar... i passa
108
Canvi de
paradigma o alguna cosa més? 110
Ungits per la gràcia de Déu? 112
782 115
Cavadas et alii 117
I, mentrestant,
tot segueix pitjor 119
L’esgrafiat: l’ornamentació del primer barroc valencià 121
Nou estat d’alarma, velles restriccions 125
Bonifaci Ferrer,
de senyor d’Alfara a
general cartoixà 127
Fa més de quaranta anys... 130
Realitat o ficció: distòpia 132
Quan l’educació esdevé un problema i
no la solució 134
Els altres Maradona 136
Llibertat, en
minúscula 139
Noticies a propòsit
d’una pintura dels Macip a subhasta 141
L’art en temps pandèmics 145
Crispació innecessària, evitable i ¿rendible?
149
Paradoxes de la
cultura en l’actualitat 151
Capritx, ignorància o alguna cosa més? 153
Cap a la immunitat... de ramat 155
L’escaparata d’un poble 157
Xifres i lletres de 2020 en la comarca 159
Arbres monumentals al bell mig de l’horta, un patrimoni natural d’excepció 161
Mals temps per a la democràcia 167
Joanot Martorell segons l’escultor Josep Rausell Sanchis
169
Quan les campanes deixen de sonar 171
Enróll@te.Cruz, una revista escolar de Mislata
174
Cascs urbans per a vianants, ¿centres històrics morts? 177
Pendents d’un fil 179
Alaquàs i el seu castell-palau, amfitrions de la Universitat de Tardor 181
La cartoixa d’Aracristi en el segle XXI 183
La València
florentina, quan la novetat
es converteix en norma 188
Mes enllà de
la política 193
Excel·lències renaixentistes i barroques valencianes 195
Cinc instantànies
del cap i casal, altres tantes mirades a la ciutat
al llarg de
la història 197
Joves 199
L’Horta, entre la
terra i l’asfalt: el mal que
no cessa 201
Políptic de valencianes immortalitzades 203
Allò necessari, allò prescindible 205
Una part...
de la memòria viscuda 207
Ciència i
política (ficció) 209
La Pasqua
que fou 211
El paperot
de Cantó 213
La pintura valenciana del Cinc-cents:
cara i creu d’un miratge 215
Vicent Ferrer, sant valencià per antonomàsia 219
Hipòcrites 222
Per què s’és del VCF? 224
La Superlliga
de Florentino, el penúltim escaló del neoliberalisme depredador 226
Deures pendents, herències enverinades 228
Quan l’art fa pudor 230
No passaran...
estan dins 233
Res no és
per sempre 234
En el Dia
Internacional dels Museus
236
València-Valparaíso,
paral·lelismes transoceànics
238
Joan de Joanes,
o l’excel·lència insuficientment
reconeguda
d’un valencià del Segle d’Or 240
La presència
de la Universitat de València
a l’Horta a través d’Unisocietat
244
La importància
de la història de l’art valencià 246
La confrontació
sistemàtica com a eina política, una pèssima decisió 248
Patriotisme barat 250
Banquers o usurers? 252
En la mort
de Tomàs Llorens 254
Tres icones valencianes dels segles XVI i XVII 256
A bon temps,
millor cara 258
Alguns retrats valencians 260
----------------------------------------------------------------------------------
JUSTIFICACIÓ
Després de Llàgrimes de fel (Ed. Ulleye, 2020) ix a la llum aquest breu recull de treballs periodístics –alguns d’ells de rabiosa actualitat-, que s’anteposa a l’edició del darrer llibre d’aquest tenor que tinc en ment publicar des de fa temps, Des de l’exili. En realitat, l’obra que presentem mai no hagués estat possible sense l’estat d’alarma declarat per la pandèmia de la COVID-19 a mitjans de març de 2020, la reclusió subsegüent i el tomb que les vides de tots plegats ha experimentat, i seguim patint en pell pròpia en la batejada oficialment com a ‘nova normalitat’.
No cal ni esmentar que els efectes col·laterals de l’excepcional situació sanitària que el virus ha provocat van a ser molts, incerts en no pocs casos, i de llarga durada en tots els àmbits (privat i col·lectiu) d’una societat atordida encara, si més no convulsionada. Afortunadament, res no és per sempre en temps incerts.
Deia adés que haver tornat a escriure en la premsa després d’haver-ho deixat de fer voluntàriament durant una temporada s‘ha convertit en l’excusa per a cloure, tant de debò definitivament com és el meu desig, eixa parcel·la que havia donat per liquidada temps arrere. Però, per què vaig tornar a fer-ho? Sense dubte per l’excepcionalitat a què he al·ludit, el temps de què he disposat confinat i els dubtes i les reflexions que m’ha generat un statu quo tan invisible com inèdit. La qual cosa m’ha animat a plasmar les meues cabòries de bell nou de forma un tant compulsiva, al ritme dels esdeveniments en diria.
En aquesta nova compilació, necessàriament més breu que les entregues anteriors, el lector trobarà no només articles nascuts directament del fenomen que ens tenalla sinó també alguns altres que parlen de política, economia, societat, esport, patrimoni cultural: arquitectura, paisatgisme, urbanisme, museus i art, o història; uns quants d’aquests darrers directament relacionats amb l’Horta. En total, cent-una incursions literàries que ha tingut a bé publicar puntualment El Meridiano. L’Horta, gràcies a les facilitats que m’ha proporcionat la directora del diari online (periòdicament en paper), Silvia Tormo.
Al remat, potser el punt i final a una trajectòria periodística gairebé militant que resumeix un pensament i, amb ell, la personalitat de l’autor com a ciutadà de a peu més enllà de la seua tasca docent i investigadora com a historiador de l’art en la Universitat de València. Una visió de les coses ni millor ni pitjor, simplement la meua, amb les seues contradiccions que, potser, mai se sap, algun dia pot ajudar a comprendre el meu posicionament en un període que, en termes generals –llacunes incloses-, abasta entre 1995 i 2021.
Amb la voluntat que aquesta nova edició, excepcionalment il·lustrada, siga de l’interès del lector anònim que puga entreobrir les seues pàgines i (re)llegir-les amb indulgència, al capdavall allò que desitja qui escriu, pretenc tancar un període en què he dedicat moltes hores i esforços a dir la meua a través de poc més de mig miler de 13 textos recollits en diversos llibres que s’han d’entendre, com sempre dic, en el precís context en què foren publicats mercè a la generositat d’alguns mitjans de comunicació d’abast autonòmic, provincial i comarcal.
Com no podia ser d’una altra manera, volgués agrair a Silvia Tormo l’oportunitat de col·laborar amb el seu diari. Sense aquesta finestra setmanal, aquest llibre no hi seria. A Martí Domínguez la seua generositat en fer-me el pròleg, sobretot perquè quan li ho proposí no dubtà ni un instant en accedir a escriure’l a pesar de no conèixer[1]nos personalment. Al capdavall, la seua lletra redimensiona la més modesta de qui açò subscriu. Gratitud que estenc a Josep-Marí Gómez Lozano, per tornar a fer-se avant en la maquetació de la portada, però sobretot per dissenyar-la gràcies a la seua creativitat, sensibilitat i ofici; com també a Antoni López Alemany, l’editor d’Ulleye (Xàtiva), per confiar novament amb mi, les meues cabòries i limitades capacitats, i donar-li forma de llibre a un pensament. A Gessamí edicions, com sempre, la seua col·laboració.
L’autor Meliana, juny de 2021