Autor: Albert Ferrer Orts

Universitat de València

Edita: Ulleye, Xàtiva

Col·labora: Gessamí Edicions, Meliana ©

Imprimeix: Byprint Percom S.L . Picassent, Valencia.

Dipòsit Legal: V-3098-2020

ISBN: 978-84-122272-2-2

PVP: 13 euros

--------------------------------------------------------------------

ÍNDEX

 

Pròleg. Josep Vicent Ferre Domínguez                                               9

Introducció                                                                                13

Articles en El Punt-Avui (2010-2012)                                          15

Articles en Levante-EMV (2010)                                               403                                     

Articles en El País-Comunidad Valenciana (2012)                        419

Contes (in)versemblants, en El Punt-Avui (2011)                      429

----------------------------------------------------------------------------------

Introducció

 

Després de no pocs patiments i molta paciència, darrerament (2018), ha eixit a la llum una obra que complementa un primer llibre (2007) en què es recullen els articles periodístics que un servidor ha anat bastint ací i allà en els darrers temps. Treballs que, amb aquest d’ara –en el seu conjunt, és a dir, com a trilogia-, han ocupat a qui açò escriu durant disset anys de la seua vida (entre 1995 i 2012), un període que ens agradaria dir que ha estat apassionant, vertiginós, fructífer i esperançador individualment i col·lectivament però que, lluny d’aquesta adjectivació positiva, humana i humanista, ha esdevingut més un calvari, si em permeten l’expressió.

               És clar que, amb aquestes paraules introductòries, l’autor dels textos que tot seguit es poden llegir no descobreix no-res al lector, sobretot si qui puga tenir l’obra entre les mans i espigolar-la fa gala d'una mínima perspicàcia i curiositat. Perquè qui açò subscriu no pretén fomentar a hores d’ara cap mena de proselitisme ni tampoc abanderar cap causa perduda o per guanyar, només posar negre sobre blanc –una vegada més- les seues cabòries al voltant del món que l’envoltà entre 2010 i 2012, des del més proper al més llunyà.

               Dita la qual cosa, el fet d’haver titulat Llàgrimes de fel aquest llibre no és gratuït i replega el títol d’un article editat en l’obra que precedeix aquesta. És més, es fa ressò de la seua forma i contingut. La indignació i impotència que, de principi a fi, el recorre pren cos en aquesta nova i (pe)núltima compilació a través de més de dos centenars de col·laboracions periodístiques, acompanyades, això sí, d’una secció de literatura breu anomenadaContes (in)versemblants”. Al remat, després de tanta lluita incompresa i potser estèril que m’ha servit de bàlsam terapèutic per anar sobrevivint en la voràgine de luctuosos esdeveniments per tots coneguts i patits, tot cal dir-ho, he pogut experimentar què es sent al ser un modest partícip de la creació narrativa.

               Les planes que segueixen a aquesta mena de justificació introductòria són el trist colofó a lustres de balafiament, ignorància i corrupció a gran escala, a la pèrdua dels valors que han singularitzat una part de la societat del País Valencià i, amb ella, a un govern autonòmic que, emparat en les sigles d’un partit polític per tots conegudes, ha soscavat fins les arrels no només els fonaments econòmics dels valencians i la credibilitat sencera d’un poble, sinó que, encara pitjor, ha obviat i conscientment menystingut no poques de les regles de joc que formen part de la democràcia. Tanmateix, no ha estat aquesta l’única preocupació de l’autor, ja que per les pàgines següents el lector trobarà les seues opinions sobre diversos aspectes que se n’ixen de l’àmbit geogràfic que li és més propi, ja siga des d’un punt de vista social, polític, cultural, cívic, ètic o purament estètic.  

               Llàgrimes de fel, en conseqüència, és el darrer intent per a assabentar els meus conciutadans del descomunal desgavell del qual hem participat, directament o indirectament, i dels petits grans detalls que ho representen tot i que no hem sabut valorar en la seua justa mesura, sobretot en aquells moments d’incertesa creixent que, per la crisi que tot ho abasta(va), també haguí d’emigrar per a seguir el camí professional que ací no esdevenia difícil, sinó certament impossible.

               Amb aquest llibre, el darrer de la trilogia que començà amb Fum de botja. Contalles i pensaments d’un vianant (1995-2006) i El meu mapa del món (2006-2010), deixí momentàniament la meua columna en El Punt-Avui, el diari digital que em permeté des de 2007 opinar lliurement i en valencià sobre tot allò que era del meu interés i al qual agraisc, en la persona de Zequi Castellano, el director de la seua edició autonòmica, les facilitats i predisposició que sempre m’ha donat per a seguir avant. Agraïment que s’estén a Levante-EMV, encara que aquest mitjàsense major explicació que un fred i sec e-mail- un dia deixà de publicar les meues disquisicions, i a El País-Comunidad Valenciana, en què també vaig poder escriure darrerament i ampliar l’espectre lector.

               Tampoc volguera deixar d’agrair als meus lectors la seua fidelitat i els seus parers sobre determinats assumptes que he anat tractant. Ells són, al capdavall, l’esperança anònima per a qui escriu, sovint entre quatre parets, i el pòsit primmirat de les seues cavil·lacions en soledat.

               Josep Rausell Sanchis, amic dels bons i escultor de soca-rel, ha tingut a realitzar ex profés la il·lustració de la portada, per la qual cosa, i per altres tantes més, estic en deute permanent amb ell. A l’incondicional Josep-Marí Gómez i Lozano, company en tantes batalles per amor a l’art i al patrimoni cultural nostrat, li dec el disseny de la portada, la qual reflecteix el títol del llibre i el sentir general dels textos.

               Resten les darreres paraules per a felicitar-me per la bona predisposició que m’ha demostrat l’amic Josep-Vicent Ferre Domínguez, en oferir-li realitzar el pròleg del llibre i accedir-ne gustosament. L’elecció no ha estat baladí, ja que, a més de col·lega de reconeguda vàlua, per mitjà dels seus treballs dedicats al seu poble (Bocairent) i a determinats ordes monàstics (agustins i cartoixans, posem per cas), entre d’altres temàtiques que li són d’interès, transmet a la societat la seua saviesa amb el rigor que el carateritza. Agraïment extensible a Antoni López Alemany, activista cultural com a pocs, per fer-se avant a publicar el recull en Ulleye, la seua editorial xativina, en col·laboració amb Gessamí Edicions.

                                                                                        

Meliana (l’Horta Nord), juny de 2020