Emili
Balaguer i Perigüell,
mestre i amic
Xàtiva, 1942
– Alacant, 2014
Actes del
Simposi d’homenatge
Xàtiva, 24
d’abril de 2015
Col.lecció una Ullada a la Historia
© Ulleye d’aquesta edició, 2018.
ISBN
978-84-947138-9-7
Dipòsit
Legal: V2402-2018
132 pàgines amb imatges
en B/N – A5
Maquetació
House Rose Disseny i Maquetació
Impressió:
Byprint Percom, S. L.,
Picassent, Valencia.
Si us interessa adquirir aquest llibre, o altres de la col·lecció
“Una Ullada a la Història” consulteu el web:
http:// www.ulleye.com (secció publicacions)
o contacteu amb nosaltres per mitjà de:
a) correu electrònic:
b) correu postal:
ULLEYE
Apartat de Correus 170
46800 XÀTIVA
Emili, el mestre i amic
Antonio López Alemany
Universitat de València
Quan vaig iniciar els meus estudis de Medicina en la Universitat de València, curs 1977-78, tenia clar el que volia, especialitzar-me en Oftalmologia.
Venia de cursar els estudis
de la recentment creada Diplomatura en Òptica en la Universitat
Complutense de Madrid, anys 1974-77. El meu pare, Antonio López Barberá,
era òptic des dels anys 60 a Xàtiva, i d'ací el meu interès
pel tema dels ulls i de la visió.
En el transcurs
de la meva formació com a metge vaig
tenir coneixement i em vaig interessar
sobre la importància de salut
pública, amb referents en aquells moments com el doctor Ferrán Martínez Navarro, qui
va contribuir a la creació dels
serveis de salut pública de
la recentment creada autonomia
valenciana, i pels aspectes
socials i històrics de la
Medicina, en aquest apartat
el meu referent va ser el professor José María López Piñero, catedràtic
de la matèria en la meua universitat, alumne del professor Pedro Laín Entralgo, i
que va crear una escola d'insignes
doctors en la matèria. La meva única matrícula en tota la carrera va ser en Història de la Medicina. Alguns
pensaran que pobre currículum, pot ser cert, però per a mi és una gran satisfacció ja que la
vaig obtenir en l'única matèria de la carrera en
la qual hi havia un “professor”, en unes altres, havien “recitadors de la medicina”.
La veritat és que el professor López Piñero em va suspendre l'examen final, i després d'una llarga
discussió en el seu despatx sobre l'ocorregut, vaig aconseguir una matrícula d'honor, tot no eren exàmens… eren coneixements adquirits i idees sobre els mateixos i un bon treball sobre
una família de Xàtiva, els farmacèutics Artigues[1].
En aquell curs, el professor López Piñero em va
animar a presentar-me als Premis
Uriach d'Història de la
Medicina, em va indicar que el meu
treball sobre els Farmacèutics Artigues de Xàtiva bé ho mereixia.
Al final no va ser així per una catàstrofe
ocorreguda en els dies que estava finalitzant la seua redacció per als premis, la Pantanà de 1982. Quan estava al capdavant de la meua Olivetti redactant l'adaptació al que sol·licitava les bases del Premi Uriach, la ràdio de Xàtiva indicava la possible catàstrofe que anava a esdevenir si es desbordava el pantà de Tous, ràpidament em vaig presentar en l'ajuntament de Xàtiva per a oferir els meus
serveis per a preparar l'ajuda
als possibles damnificats, el meu amic Adolfo García, recentment mort, llavors Primer tinent d'Alcalde, em va indicar que em posara a les
ordres del metge i, posteriorment bon amic, Manuel
Espino Espino, qui s'estava encarregant de l'organització sanitària.
Diversos dies dedicat a aquests menesters d'ajuda, van fer passar el termini de presentació.
Recorde que l'any 1984, becat per la Societat Catalana de Biologia, juntament amb altres
alumnes de la Universitat
de València, vaig poder assistir al XII Congrés de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana que es va realitzar
a Benicàssim i que presidia el professor
Emili Balaguer i Perigüell.
Després d'açò, i en finalitzar els meus estudis
de Medicina, li vaig sol·licitar
al professor José María López Piñero que accedira a dirigir la meua tesina
de Llicenciatura sobre les epidèmies
de còlera que havia patit Xàtiva en el segle XIX. El professor López
Piñero em va contestar que no tenia
més capacitat de poder
dirigir mes treballs, tesines
i tesis doctorals, que els
que estava en aqueix moment dirigint, indicant-me que m'oferia la possibilitat de recomanar-me perquè aquesta adreça la realitzara un professor naxcut a la meua ciutat, el doctor Emili Balaguer i Perigüell, catedràtic d'Història de la
Medicina de la Universitat d'Alacant
i, com ell em va comentar “tan amant de Xàtiva com vostè”.
Així és com
jo vaig tenir
coneixement del professor Emili Balaguer i Perigüell que ràpidament em va acceptar per a dirigir-me aquesta
tesina. Al final i, després de diversos anys de treball en esglésies i altres arxius de Xàtiva i València, i trobades amb el professor Balaguer a
Alacant i Bixquert per a anar
perfilant la tesina, on
tenia i té la seua casa d'estiu,
vaig defensar davant un tribunal acadèmic universitari aquest estudi en 1986 en la Universitat d'Alacant. Record que en finalitzar la meua defensa, es va
acostar a mi la professora del seu departament, i ara catedràtica d'Història de la Ciència, Rosa
Ballester qui també em va ajudar amb els
seus consells i indicacions en la meua tesina, i em va dir alguna cosa així com “tots
els de Xàtiva us cau la bava
quan parleu de la vostra ciutat”, qui bé coneixia
el tema en ser l'esposa del professor
Emili Balaguer, “gran amant
de Xàtiva”.
Després d'açò, va nàixer una bona amistat amb tots
dos, Rosa i Emili, que contínua
fins avui.
Anys després, en la tardor de l'any 2005, en el 500 aniversari
de la mort de Lluís Alcanyís,
Emili Balaguer i el que escriu,
juntament amb Agustí
Ventura, organitzarem a Xàtiva
una sèrie de conferències
en record i homenatge a l'insigne
mèdic xativí. En aquest homenatge van col·laborar el Consell València de Cultura, Universitat
de València, Universitat
“Miguel Hernández” d'Elx, Biblioteca Valenciana, Fons Nicolau Primitiu, Institut Milà i Fontanals del CSIC de Barcelona, Asociació
Cultural Ulleye i la imprenta Papiro, i desgraciadament, va rebutjar la proposta l'Ajuntament de Xàtiva governat pel PP d'Alfonso Rus.
Aquestes paraules són un resum d'una amistat
nascuda de la “recerca científica” i portada amb “Xàtiva” com
a espai de les nostres reflexions i vides.
Xàtiva, ha de saber reconèixer a aquells i aquelles xativins que han aportat coneixement i comportaments positius per a la ciutadania i açò és l'origen d'aquest
simposi d'homenatge al professor Emili Balaguer i Perigüell dut a terme el 24 d'abril de 2015, un dia abans d'aqueix
referent per als amants del nostre País Valencià, el 25 d'abril, que fa referència als fets ocorreguts en 1707 i que tant van afectar a Xàtiva.
Volem agrair des de Ulleye, la participació dels ponents, especialment a la professora Rosa Ballester per les seues
indicacions i consells, i assistents a aquest simposi el reflex del qual del que va ocórrer són aquestes actes
Dr.
Antoni López i Alemany
Novetlè,
estiu 2018
Comarca de La Costera
País Valencià
|
Emili Balaguer i Perigüell, mestre
i amic Antoni López Alemany |
V |
|
|
|
|
Emili
Balaguer i Perigüell Agustí
Ventura i Conejero |
1 |
|
|
|
|
Popularització
mèdica davant la pesta a la València del primer Renaixement: el cas de Lluís
Alcanyís (c.1440-1506) Jon
Arrizabalaga |
23 |
|
|
|
|
Medicina
i gènere. La incorporació de les dones a la Medicina. Ramon
Trullenque Peris |
49 |
|
|
|
|
L’aportació
d’Emili Balaguer i Perigüell (1942-2014) als congressos de Metges i Biòlegs
de llengua catalana Josep Xavier Esplugues i
Pellicer, Josep Bernabeu-Mestre |
65 |
|
|
|
|
La aportación de
Emili Balaguer i Perigüell a la historiografía médica valenciana Rosa Ballester Añon |
83 |
|
|
|
|
Simposi d’homenatge: Programa i imatges |
97 |
|
|
|
|
Cataleg
d’Ulleye, llibres, música i art |
105 |